HOMENATGE A JAIME CLARES


Recordant Jaime

que va faltar a finals d'agost de forma repentina


Familiars, companys, alumnes i amics ens vam reunir el passat 22 de novembre a l'institut, on Jaime va estar donant classe durant més de vint anys.
L'homenatge, organitzat per la vicedirectora, Amparo Cortés, en nom de la directiva i resta dels companys, tenia com a objectiu recordar la seua persona, dedicar-li una placa i que el laboratori de Ciències Naturals, on tantes hores va dedicar a la formació del nostres alumnes, rebera el seu nom.

L'acte s'inicià a l'aula de Música amb unes sentides paraules d' Amparo Cortés i de la nostra directora, Àngels Romeu, que donaren pas al Preludi per a dos violins i piano de Dimitri Shostakovich, interpretat pels alumnes de 2n d'ESO, Daniel Pastor al piano i Jacobo Christensen al violí. Fou una actuació molt emotiva. Gràcies a la mestria d'aquests alumnes, arribàrem a sentir Jaime entre nosaltres.
Click to play this Smilebox photo album

La segona part es va realitzar al Saló d'Actes. Fran Amado i Alejandro Muñoz, dos alumnes de l'última promoció  de batxiller, volgueren sumar-se a l'homenatge al seu antic professor dedi-
cant-li dos Ave Maria (de Schubert i de Bach, interpretades amb marimba i clarinet). En acabar la primera peça la directora de l’institut va entregar Sefa, la vídua de Jaime, que va assistir amb la seua familia, la placa que va crear per a ell Lola Manaut. També li entregaria després un petit àlbum de fotos fet per Empar Ibáñez.
Com a cloenda, una projecció d’imatges de Jaime, a les que seguiren les paraules d’agraïment de Sefa, les de Teresa Berges i les de Juan Luis Moliner, paraules emotives i  també d'homenatge i d'agraïment a Jaime, paraules acompanyades de poesia.

Al final, un brindis. A la sala de professors, la família, amics i companys, alguns d’ells ja jubilats, alçàrem la copa per Jaime. Brindàrem per tot el que ell significà: va saber ser un bon professor, un bon amic, un bon pare de família, un amant de la música, de la lectura, dels bous, de la bona taula ... Ens reconfortà haver pogut tenir-lo de company i saber que el seu record romandrà per sempre en nosaltres, com la placa amb el seu nom al laboratori de Ciències.




A Jaime, ¡EL MAESTRO!                                 
            Mira, Jaime, eso no se hace: largarte por las buenas (o por las malas) sin avisar, sin decir nada a nadie. Tú, que siempre has sido tan mirado en todo, que siempre has creído que cualquier cosa que hicieras y que repercutiera en los demás, era una molestia ajena, es que ahora te has pasado; te vas y no nos das tiempo a darte esa mano de amigo; es que te has ido y no te hemos podido decir; ¡Suerte, maestro!. Te has ido por la puerta de atrás, la de cuadrillas, porque la puerta grande no hacía falta abrirla, siempre la mantenías abierta.
            Sabemos que tú no hubieras querido eso y por eso sientes en tus propias carnes lo que sentía el poeta:
Un manotazo duro, un golpe helado, 
un hachazo invisible y homicida, 
un empujón brutal me ha derribado. 
         Te has ido y atrás han quedado tantos momentos juntos inolvidables: aquellos cafés en tus horas libres, aquel compartir aficiones y que lo eran todas: buen yantar y mejor beber, conciertos, lecturas, toros… Como decíamos en aquellas largas y duras sesiones de inspección: ¡Mira que tenemos suerte: es que nos gusta todo!
         Ahora bien, Jaime: te lo perdono, te perdonamos esa partida sin previo aviso. Es que hasta en los toros, cuando un animal tiene que retornar a chiqueros, al maestro le dan tres avisos. Es que tú no le diste al presidente de esta faena que nos concediera el don de escuchar, al menos, uno. Y te lo perdonamos porque no ha sido culpa tuya, ha sido un mal hado, y por eso nos resistimos a permitir que te vayas, no se lo perdonamos a esa mala bestia que te nos ha arrebatado, te vamos a buscar y seguro que nos encontraremos
No perdono a la muerte enamorada, 
no perdono a la vida desatenta, 
no perdono a la tierra ni a la nada. 
. 
En mis manos levanto una tormenta 
de piedras, rayos y hachas estridentes 
sedienta de catástrofe y hambrienta 
. 
Quiero escarbar la tierra con los dientes, 
quiero apartar la tierra parte 
a parte a dentelladas secas y calientes. 
. 
Quiero minar la tierra hasta encontrarte 
y besarte la noble calavera 
y desamordazarte y regresarte 
Y claro que nos encontraremos, si ya te tenemos aquí, en nuestra memoria, en lo más profundo de nuestro corazón, y de nuevo
Alegrarás la sombra de mis cejas, 
y tu sangre se irá a cada lado 
disputando tu novia y las abejas. 
Pero mientras eso vaya a ocurrir, te propongo, como un pobre don Juan al Comendador, una cita:
A las aladas almas de las rosas... 
de almendro de nata te requiero,: 
que tenemos que hablar de muchas cosas, 
compañero del alma, compañero. 
Tenemos que hablar de las no sé cuántas orejas que cortó José Tomás en Nimes, pese a lo mal que está la fiesta y  ¡encima ahora te vas a ir tú!; tenemos que comentar la última novela de Landero,la última de Woody Allen (por cierto, ¡qué mala es!) hemos de procurarnos unas entradas para el Rigoletto, hemos de recordar aquella memorable velada de la Mutter en el Palau con el Concierto para violín de Beethoven y la 2ª de Mahler, cuyo título,¡oh casualidad! es Resurreción…¡de tantas cosas hay que hablar! Mira que Fina nos espera en la Inspección, con su ensaladilla, mejillones y nuestro ¡VERMÚ!  ¡Ay, Jaime, cuántas cosas tenemos que decirnos…!
            Jaime, eres, en el sentido machadiano de la palabra, un hombre bueno, y digo eres, porque nunca te has ido, has salido un momento, y nos estás pidiendo perdón por no avisarnos, y sé, sabemos, que a la vuelta de la esquina, nos volveremos a encontrar. Y entonces serás tú el que nos tendrá que decir muchas cosas, esas que los de esta otra orilla desconocemos. Ahora solo queda expresarte un último brindis:¡Suerte, maestro! ¡Va por ti!

                                                                                                                            Juan Luis Moliner

.

. 




23 d'abril, dia del llibre





Durant els dies 25, 26 i 27 d'abril estem celebrant com tots els anys des de fa moltíssims, la fireta del llibre a l'hora del descans de 10.45 a 11.15 h. Tots els alumnes o professors poden canviar algun llibre dels que ja han llegit, portar-lo a l'institut i donar l'oportunitat als demés de llegir i conèixer llibres diferents.
Hui ha sigut el primer dia: uns quants alumnes s'han apropat a la porxada per a veure els llibres que n'hi haviea, altres per a veure si trobaven algun llibre interessant o un que necessiten per a clase. Darrere de la taula, canviant per una estona el seu rol pel de llibrers, els atenen els professors del departament de Castellà.
Molts llibres ja havien aparegut en anys anteriors, però també hi havia novetats d'enguany. Trobaràs llibres en castellà, valencià i anglès tant en nivell bàsic com en avançat.

Podràs emportar-te un llibre per cada un que portes!
No perdes l'oportunitat!

Lisa Vogelsberger, 2n Batx. A



Pilar Palanca ens reenvia aquest vídeo 
en la commemoració del dia del llibre!Què bonic!


8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA




El 8 de març de cada any es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora o el Dia Internacional de la Dona. La primera vegada que es va convocar va ser el 19 de març de 1911 a Alemanya, Austria, Dinamarca i Suïssa i des d’aleshores s’ha estés aquest costum a nombrosos països. El 1977 l'Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar aquest dia com el “Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional”
El 8 de març hom commemora la lluita de la dona per la seua participació, de forma igualitaria, en la societat  i el seu desenvolupament com a persona.
Hi ha diverses formes de celebrar aquest dia, com per exemple: anar en samarreta de color morat o eixir al carrer per a protestar contra el maltractament masclista.
Al nostre institut hem volgut celebrar aquest dia exposant al corredor central cartells de dones que han fet importants descobriments o fets per a la humanitat, com per exemple:
-         Mary Somerville, qui va descobrir Neptú amb raonaments matemàtics.
-         Carolina Lucrecia, va descobrir 8 planetes.
-         Milena Maric, va ser esposa i ajudant d’Albert Einstein i d’Aglaonike i va descobrir un mètode per a saber quan es donaria un eclipsi.
En l'actualitat també hi ha dones que han aportat importants estudis i esdeveniments per a la humanitat, com:
-         Carme Chacón, exministra de defensa i membre del PSOE.
-         Angela Merkel, presidenta d’Alemanya.
-         Celia Cruz, cantant cubana.
Han hagut 26 dones galardonades amb el premi Nobel, com:
-         Marie Curie, química i física de Polònia.
-         La Mare Teresa de Calcuta, monja catòlica. 

No cal ser dones tan cèlebres, qualsevol dona mereix el nostre reconeixement.